Els mitjans de transport a Palmira

Els mitjans de comuniació a Palmira són, quasi, tan antics com la pròpia ciutat de la reina Zenòbia.

Maaloula - Pare nostre en arameu

Maaloula és un petit excepcional poble al nord de Damasc. És un dels únics llocs en es parla l'Arameu, la llengua de Jesús. En els darrers anys, i gràcies a la col·laboració de l'Institut Cervantes, s'està intentant que aquesta llengua no es perdi i s'ensenya a tots els seus habitants.



A sota d'una de les penyes del poble es troba l'església greco-ortodoxa de Santa Tecla, aquella que és la patrona de la ciutat de Tarragona.



Resulta que prop d'allà es van propduir alguns dels martiris que apareixen, per exemple al magnífic retaule de la catadreal tarragonina.



Maaloula és un poble encantador. Molt a prop de Santa Tecla vam trobar el més semblant a una fleca.



A dalt del Djebel on està situat el poble, trebem l'església greco-catòlica de Sant Segi i Sant Bacus. Es tracta d'un edifici del s. IV, impressionant per la seva senzillesa preromànica. Allà vam sentir el "pare nostre" en arameu.

Iraq a quatre passes!!!

Hi ha un punt a la carretera que uneix Palmira amb Damasc en què la frontera amb Iraq és més propera que la capital siriana.



A pocs quilòmetres d'aquest punt hi ha el Bagdad Cafè, un curiós homenatge cinèfil enmig del desert de Síria.

L'admirable Krak des chevaliers

El Krak dels cavallers (o Krak des chevaliers, que seria el seu nom internacional) és una fascinant construcció del s. X de l'emir d'Aleppo (un altre població amb una ciutadella sorprenent). La seva missió era protegir la ruta entre Homs i Trípoli. El 1099 va ser conquerida pels creuats i un segle després va passar a mans dels Germans hospitalaris.



Aquests va construir la més gran fortalesa de Terra Santa i tenim la sort que s'hagi conservat totalment. Segons Lawrence d'Aràbia el Krak des chevaliers és el castell més admirable del món.



L'edifici principal es troba a dalt d'una penya, una posició molt difícil de conquerir, però per més seguretat es va envoltar d'un fossar i d'una segona muralla. El Krak des chevaliers era una fortalesa inexpugnable.



En una de les portes d'accés hi trobem esculpits dos lleons que simbolitzen la participació de Ricard Cor de Lleó en les creuades.



Enormes muralles separen castell interior i l'eleven del fossar que es troba, actualment, sec.







Les dependències més importants (menjador, església, salons varis) estan realitzat en un gòtic molt primitiu importat, directament, de l'ile de France.



El castell va ser una de les possessions cristianes més preuades pels diferents caps musulmans. Però ni Nur-al Din ni Saladí la van poder aconseguir. Finalment, l'any 1271, el sultà egipci Baibar va poder pujar a dalt de la torre de l'homenatge per demostrar la seva victòria.

La vista des del punt més alt és impressionant!!!



Actualment la cultura ha conquerit el Krak i ara és seu d'un festival medieval i de nombrosos concerts.

El dia que el vam visitar era festiu pels siris i el castell estava ple de gent ociosa visitant el fascinant Krak i d'altres que tocaven música i ballaven.

El mosaic de Terra Santa a Madaba

A mig camí entre el desert jordanès de Wadi Rum i les salades aigües de la Mar Morta trobem el petit i pintoresc poble de Madaba. La vila, a la que vam viure una aventura unpel perillosa que esplicarem més endavant, s’ha fet famosa per l’església ortodoxa de Sant Jordi.

El temple en si no té més interès, a no ser que ens sembli significatiu trobar un temple ortodox el mig de jordània i molt a prop de Palestina. El més important és un mosaic que va aparéixer durant la reconstrucció del s. XIX.



El mosaic, datat del segle VI, és excepcional ja que representa un mapa de Terrasanta i, per extensió, de tot Orient Mitjà des del Líban fins a Egipte. Tot i que molt deteriorat (de Síria no en queda res) per culpa dels picapedrers restauradors, n’ha restat una part molt valuosa que mostra Jerusalem, Jeric o Menfis...



Madaba, a l’època bizantina, va ser un gran centre productor de mosaics. En distribuïen per tota la zona però el de l’església de Sant Jordi és una de les mostres més interessants.

Wadi Rum & Lawrence d'Aràbia

El paisatge de Wadi Rum és molt inspirador...

Les nòries de Hama

La ciutat de Hama és famosa entre d'altres motius per les seves nòries d'aigua. En total compta amb 17 nòries en actiu (tot i que algunes no tenen una funcionalitat pràctica sinó turística).



La paraula nòria (sí, si la nostra i la àrab) té el seu origen en el curiós so que emeten en girar. La veritat és que la fusta cruix, produint un so molt característic.



La ciutat no té masses atractius més ja que el seu centre històric va ser bombardejat l'any 1982 per aturar la revolta dels integristes Germans Musulmans. Destrucció total del centre i més de 25.000 morts. Poca broma amb l'exèrcit a Síria.

Gent i paisatges sirians

Un forn de pa a Maaloula.


Dues dones es miren l'aparador d'una botiga de roba en una zona comercial moderna de Damasc.


Riada de taxis a Alepo.


Treballadors de la construcció descansen al Palau Azem de Damasc.


Un venedor de records turístics a l'entrada de les tombes reials de Palmira.


Un gos reposa sobre les restes de San Simeon.


L'aiguador del basar El Hamidiye de Damasc.


Dos menuts a Palmira.


Les antenes parabòl·liques cobreixen els terrats d'Alepo.


Un motorista circula als entorns d'Aphamea.


Una parella de nuvis a Damasc.

La vall de les tombes i l'esplèndid museu de Palmira

Molt a prop de Palmira, dins les vies d'accès a la ciutat, trobem la vall de les tombes. Aquí les classes benestants van construir una necròpoli formada per diverses torres i hipogeus.



Vam visitar la tomba d'Elahbel, una impressionant torre que contenia més de 300 nínxols. És la més ben conservada però també la més visitada. Donat la seva alçada també es feia servir que com a torre de vigilància. També vam visitar l'hipogeu dels Tres germans, pero no es podien fer fotos.



L'interior és pràcticament buit, una estructura que permet imaginar la posició dels sarcòfags. Però si realment es vol apreciar el refinament cultural dels palmirencs, cal anar al museu de la ciutat. Aquí es recullen moltes mostres d'escultura funerària (la que falta a les tombes i no està ni a Louvre, ni al British ni a Damasc).



A banda dels grans retrats de grup (superior) on el mort aparecix envoltat dels seus familiars i la seva dona als peus (fet important que el fa diferenciar dels etresco-romans on la dona està a la mateixa alçada del seu espòs) també trobem excel·lents retrats individuals (o de parelles) que ens fan pensar en l'alt nivell artístic dels escultors palmirencs.







També hi ha molts relles del deu del sol Bel o Yarhibol en palmirenc. Sembla, realment, un precedent de l'estàtua de la llibertat!