Maaloula - Pare nostre en arameu

Maaloula és un petit excepcional poble al nord de Damasc. És un dels únics llocs en es parla l'Arameu, la llengua de Jesús. En els darrers anys, i gràcies a la col·laboració de l'Institut Cervantes, s'està intentant que aquesta llengua no es perdi i s'ensenya a tots els seus habitants.



A sota d'una de les penyes del poble es troba l'església greco-ortodoxa de Santa Tecla, aquella que és la patrona de la ciutat de Tarragona.



Resulta que prop d'allà es van propduir alguns dels martiris que apareixen, per exemple al magnífic retaule de la catadreal tarragonina.



Maaloula és un poble encantador. Molt a prop de Santa Tecla vam trobar el més semblant a una fleca.



A dalt del Djebel on està situat el poble, trebem l'església greco-catòlica de Sant Segi i Sant Bacus. Es tracta d'un edifici del s. IV, impressionant per la seva senzillesa preromànica. Allà vam sentir el "pare nostre" en arameu.

Iraq a quatre passes!!!

Hi ha un punt a la carretera que uneix Palmira amb Damasc en què la frontera amb Iraq és més propera que la capital siriana.



A pocs quilòmetres d'aquest punt hi ha el Bagdad Cafè, un curiós homenatge cinèfil enmig del desert de Síria.

L'admirable Krak des chevaliers

El Krak dels cavallers (o Krak des chevaliers, que seria el seu nom internacional) és una fascinant construcció del s. X de l'emir d'Aleppo (un altre població amb una ciutadella sorprenent). La seva missió era protegir la ruta entre Homs i Trípoli. El 1099 va ser conquerida pels creuats i un segle després va passar a mans dels Germans hospitalaris.



Aquests va construir la més gran fortalesa de Terra Santa i tenim la sort que s'hagi conservat totalment. Segons Lawrence d'Aràbia el Krak des chevaliers és el castell més admirable del món.



L'edifici principal es troba a dalt d'una penya, una posició molt difícil de conquerir, però per més seguretat es va envoltar d'un fossar i d'una segona muralla. El Krak des chevaliers era una fortalesa inexpugnable.



En una de les portes d'accés hi trobem esculpits dos lleons que simbolitzen la participació de Ricard Cor de Lleó en les creuades.



Enormes muralles separen castell interior i l'eleven del fossar que es troba, actualment, sec.







Les dependències més importants (menjador, església, salons varis) estan realitzat en un gòtic molt primitiu importat, directament, de l'ile de France.



El castell va ser una de les possessions cristianes més preuades pels diferents caps musulmans. Però ni Nur-al Din ni Saladí la van poder aconseguir. Finalment, l'any 1271, el sultà egipci Baibar va poder pujar a dalt de la torre de l'homenatge per demostrar la seva victòria.

La vista des del punt més alt és impressionant!!!



Actualment la cultura ha conquerit el Krak i ara és seu d'un festival medieval i de nombrosos concerts.

El dia que el vam visitar era festiu pels siris i el castell estava ple de gent ociosa visitant el fascinant Krak i d'altres que tocaven música i ballaven.

Les nòries de Hama

La ciutat de Hama és famosa entre d'altres motius per les seves nòries d'aigua. En total compta amb 17 nòries en actiu (tot i que algunes no tenen una funcionalitat pràctica sinó turística).



La paraula nòria (sí, si la nostra i la àrab) té el seu origen en el curiós so que emeten en girar. La veritat és que la fusta cruix, produint un so molt característic.



La ciutat no té masses atractius més ja que el seu centre històric va ser bombardejat l'any 1982 per aturar la revolta dels integristes Germans Musulmans. Destrucció total del centre i més de 25.000 morts. Poca broma amb l'exèrcit a Síria.

Gent i paisatges sirians

Un forn de pa a Maaloula.


Dues dones es miren l'aparador d'una botiga de roba en una zona comercial moderna de Damasc.


Riada de taxis a Alepo.


Treballadors de la construcció descansen al Palau Azem de Damasc.


Un venedor de records turístics a l'entrada de les tombes reials de Palmira.


Un gos reposa sobre les restes de San Simeon.


L'aiguador del basar El Hamidiye de Damasc.


Dos menuts a Palmira.


Les antenes parabòl·liques cobreixen els terrats d'Alepo.


Un motorista circula als entorns d'Aphamea.


Una parella de nuvis a Damasc.

Síria al Viajero

Hem trobat al suplement el Viajero, d'El País, un especial interessant sobre Síria que podeu consultar aquí, i que inclou reportatges sobre Damasc, Aleppo i Appamea.

Apamea

Una de les parades previstes en el nostre circuit és la de les restes de la ciutat Apamea, a cinquantra quilòmetres de Hama, a Síria. Es tracta d'una ciutat fundada pels Seleucides sobre el 300 dC que en el seu moment de màxim esplendor, en època romana, va arribar a tenir fins a 500.000 habitants.

El flamant nou ministre de cultura, César Antonio Molina, en parlava dissabte dia 14 en el suplement del Viajero del País. Podeu llegir l'article aquí.