Els mitjans de transport a Palmira

Els mitjans de comuniació a Palmira són, quasi, tan antics com la pròpia ciutat de la reina Zenòbia.

La vall de les tombes i l'esplèndid museu de Palmira

Molt a prop de Palmira, dins les vies d'accès a la ciutat, trobem la vall de les tombes. Aquí les classes benestants van construir una necròpoli formada per diverses torres i hipogeus.



Vam visitar la tomba d'Elahbel, una impressionant torre que contenia més de 300 nínxols. És la més ben conservada però també la més visitada. Donat la seva alçada també es feia servir que com a torre de vigilància. També vam visitar l'hipogeu dels Tres germans, pero no es podien fer fotos.



L'interior és pràcticament buit, una estructura que permet imaginar la posició dels sarcòfags. Però si realment es vol apreciar el refinament cultural dels palmirencs, cal anar al museu de la ciutat. Aquí es recullen moltes mostres d'escultura funerària (la que falta a les tombes i no està ni a Louvre, ni al British ni a Damasc).



A banda dels grans retrats de grup (superior) on el mort aparecix envoltat dels seus familiars i la seva dona als peus (fet important que el fa diferenciar dels etresco-romans on la dona està a la mateixa alçada del seu espòs) també trobem excel·lents retrats individuals (o de parelles) que ens fan pensar en l'alt nivell artístic dels escultors palmirencs.







També hi ha molts relles del deu del sol Bel o Yarhibol en palmirenc. Sembla, realment, un precedent de l'estàtua de la llibertat!

El temple de bel (Palmira)

El temple de Bel és l'edifici més espectacular de Palmira. Per sort, és la construcció més ben conservada, va sobreviure al terratrèmol de 1089. La prova és que el comte de Volney explica que, durant la seva estada a Palmira, hi va viure allà ja que era la casa d'uns pastors. Quin luxe!





El temple va ser construit el s. I aC. És un gran complexe dedicat a Bel (o Baal), una divinitat semítica amb múltiples manifestacions (que compta amb un altre magnífic temple a Baalbeck, al líban). A l'època helenística (i, posteriorment, romana) es va vincular a Zeus. Els palmirens l'adoraven com a déu Sol o Yarhibol, així està representat en alguns dels relleus que s'apilonen a l'entrada del temple (entre les ofrenes trobem fruites com la magrana, la pinya de pi i la tòfona, una de les mercaderies més sol·licitades de Palmira)





El complexe recull influències de molts pobles diferents. Per un costat es tracta d'un gran santurari helenístic format per una gran plaça porticada amb una temple situat al centre (no gaire lluny d'alguns fors romans). El temple estava envoltat per un peristil de columnes corínties (afegit ja de l'època augustea). L'entaulament està cobert d'una espècie de merlets babilònics en forma escalada molt característics de la zona (també es poden veure a Petra).



L'entrada al temple es feia per una gran porta adintellada estil assiri, sense frontó. Només un gran marc en forma de porta. La part inferior del dintell d'accès es troba actualment a terra. Si teniu paciència (o càmera) col·loqueu-vos a sota i descobrireu uns preciosos relleus, els més ben conservats del complexe (hi podem veure cavalls, amorets, victòries...)





La cel·la interior va ser convertida, posteriorment, en església bizantina i mesquita.



El temple conté una gran varietat d'escultura en forma de relleu. Normalment s'hi representen escenes d'ofrena o imatges bucòliques (vistes més amunt).

Una ofrena

Un altra.



Aquesta placa del s. II dC ja fa pensar en alguns tics de l'escultura romànica com ara la geometria dels plecs... Es tracta d'unes dones amb el cap cobert.

Molt a prop del temple de Bel trobem un petit teatre, molt restaurat.

Palmira

Crecían las sombras, y ya sólo distinguían mis miradas con el crepúsculo los blanquecinos fantasmas de columnas y paredes... Infundían en mi ánimo cierto pavor religioso estas yermas soledades, esta apacible noche y esta majestuosa escena: el aspecto de una vasta ciudad desierta, la memoria de los pasados tiempos, la comparación del presente estado, todo enaltecía mi corazón. Sentéme sobre un trozo de columna, y, apoyando el codo en la rodina, reclinando en la mano la cabeza, paseando ora la vista por el desierto, y ora clavándola en las ruinas, me entregué a una honda contemplación.

Volney: Las ruinas de Palmira. Ed. Edaf

La mateixa impressió que es va emportar el Comte de Volney a principis del segle XIX vam tenir nosaltres quan vam arribar cap el tard a les ruines de Palmira, una ciutat que s'aixeca inesperadament en un oasis enmig del desert i que va brillar amb tot el seu esplendor sota el regnat de la reina Zenobia.






Un gran arc commemoratiu dona entrada a la gran columnata. Palmira era el punt d'intersecció de moltes rutes comercials, una parada clau ja que posseïa aigua enmig d'un gran desert. No sembla gaire difícil imaginar-se els seus carrers plens de botigues i mercaders de tot arreu.



Palmira (actualment coneguda amb el nom de Tadmor) ja és anomenada al segle XVIII abans de Crist, però la seva prosperitat va arribar al s. I aC, moment en que es converteix en una parada clau en la direcció cap el Golf Pèrsic o la Mar Mediterrània. Va ser molt cobejada per l'emperador August i conquerida per Tiberi, el seu fill.







El regnat de Zenobia va ser un dels més fructífers de la ciutat (finals s. III dC). Aquesta valenta reina va conquerir totes les ciutats importants de la zona (Tigris/Eufrates, Antioquia...) arribant a les portes d'Egipte. Durant un temps va suposar un problema per l'emperador Aurelià ja que dominava gran part de l'imperi de l'est.





La decadència va arribar durant el període bizantí, on la ciutat va restar progressivament abandonada. El 1089 va ser destruïda per un terratrèmol.

Palmira va ser rescatada arqueològicament al segle XVIIIdC. Actualment està habitada per uns pocs centenars de turistes al dia.




Volney, un altre cop:

Con frecuencia encontraba monumentos antiguos: fortalezas, palacios y templos destrozados; acueductos, columnas y sepulcros derruidos; y este espectáculo arrastraba mi alma a la meditación de los pasados tiempos, suscitando solemnes y profundos pensamientos en mi corazón.

El millor lloc per fer-se una idea de la immensitat de la ciutat és pujar a la ciutadella àrab i contemplar les seves vistes: