dimecres, 15 d’agost de 2007

Palmira


Crecían las sombras, y ya sólo distinguían mis miradas con el crepúsculo los blanquecinos fantasmas de columnas y paredes... Infundían en mi ánimo cierto pavor religioso estas yermas soledades, esta apacible noche y esta majestuosa escena: el aspecto de una vasta ciudad desierta, la memoria de los pasados tiempos, la comparación del presente estado, todo enaltecía mi corazón. Sentéme sobre un trozo de columna, y, apoyando el codo en la rodina, reclinando en la mano la cabeza, paseando ora la vista por el desierto, y ora clavándola en las ruinas, me entregué a una honda contemplación.

Volney: Las ruinas de Palmira. Ed. Edaf



La mateixa impressió que es va emportar el Comte de Volney a principis del segle XIX vam tenir nosaltres quan vam arribar cap el tard a les ruines de Palmira, una ciutat que s'aixeca inesperadament en un oasis enmig del desert i que va brillar amb tot el seu esplendor sota el regnat de la reina Zenobia.






Un gran arc commemoratiu dona entrada a la gran columnata. Palmira era el punt d'intersecció de moltes rutes comercials, una parada clau ja que posseïa aigua enmig d'un gran desert. No sembla gaire difícil imaginar-se els seus carrers plens de botigues i mercaders de tot arreu.



Palmira (actualment coneguda amb el nom de Tadmor) ja és anomenada al segle XVIII abans de Crist, però la seva prosperitat va arribar al s. I aC, moment en que es converteix en una parada clau en la direcció cap el Golf Pèrsic o la Mar Mediterrània. Va ser molt cobejada per l'emperador August i conquerida per Tiberi, el seu fill.







El regnat de Zenobia va ser un dels més fructífers de la ciutat (finals s. III dC). Aquesta valenta reina va conquerir totes les ciutats importants de la zona (Tigris/Eufrates, Antioquia...) arribant a les portes d'Egipte. Durant un temps va suposar un problema per l'emperador Aurelià ja que dominava gran part de l'imperi de l'est.





La decadència va arribar durant el període bizantí, on la ciutat va restar progressivament abandonada. El 1089 va ser destruïda per un terratrèmol.

Palmira va ser rescatada arqueològicament al segle XVIIIdC. Actualment està habitada per uns pocs centenars de turistes al dia.




Volney, un altre cop:

Con frecuencia encontraba monumentos antiguos: fortalezas, palacios y templos destrozados; acueductos, columnas y sepulcros derruidos; y este espectáculo arrastraba mi alma a la meditación de los pasados tiempos, suscitando solemnes y profundos pensamientos en mi corazón.


El millor lloc per fer-se una idea de la immensitat de la ciutat és pujar a la ciutadella àrab i contemplar les seves vistes:


Etiquetes de comentaris: ,

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici