Baklava Tour

Els mitjans de transport a Palmira

2007-09-04T20:50:00.000+02:00

Els mitjans de comuniació a Palmira són, quasi, tan antics com la pròpia ciutat de la reina Zenòbia.

Maaloula - Pare nostre en arameu

2007-09-04T16:09:00.000+02:00

Maaloula és un petit excepcional poble al nord de Damasc. És un dels únics llocs en es parla l'Arameu, la llengua de Jesús. En els darrers anys, i gràcies a la col·laboració de l'Institut Cervantes, s'està intentant que aquesta llengua no es perdi i s'ensenya a tots els seus habitants.

A sota d'una de les penyes del poble es troba l'església greco-ortodoxa de Santa Tecla, aquella que és la patrona de la ciutat de Tarragona.

Resulta que prop d'allà es van propduir alguns dels martiris que apareixen, per exemple al magnífic retaule de la catadreal tarragonina.

Maaloula és un poble encantador. Molt a prop de Santa Tecla vam trobar el més semblant a una fleca.

A dalt del Djebel on està situat el poble, trebem l'església greco-catòlica de Sant Segi i Sant Bacus. Es tracta d'un edifici del s. IV, impressionant per la seva senzillesa preromànica. Allà vam sentir el "pare nostre" en arameu.

Iraq a quatre passes!!!

2007-08-31T16:37:00.000+02:00

Hi ha un punt a la carretera que uneix Palmira amb Damasc en què la frontera amb Iraq és més propera que la capital siriana.

A pocs quilòmetres d'aquest punt hi ha el Bagdad Cafè, un curiós homenatge cinèfil enmig del desert de Síria.

L'admirable Krak des chevaliers

2007-08-28T18:08:00.000+02:00

El Krak dels cavallers (o Krak des chevaliers, que seria el seu nom internacional) és una fascinant construcció del s. X de l'emir d'Aleppo (un altre població amb una ciutadella sorprenent). La seva missió era protegir la ruta entre Homs i Trípoli. El 1099 va ser conquerida pels creuats i un segle després va passar a mans dels Germans hospitalaris.

Aquests va construir la més gran fortalesa de Terra Santa i tenim la sort que s'hagi conservat totalment. Segons Lawrence d'Aràbia el Krak des chevaliers és el castell més admirable del món.

L'edifici principal es troba a dalt d'una penya, una posició molt difícil de conquerir, però per més seguretat es va envoltar d'un fossar i d'una segona muralla. El Krak des chevaliers era una fortalesa inexpugnable.

En una de les portes d'accés hi trobem esculpits dos lleons que simbolitzen la participació de Ricard Cor de Lleó en les creuades.

Enormes muralles separen castell interior i l'eleven del fossar que es troba, actualment, sec.

Les dependències més importants (menjador, església, salons varis) estan realitzat en un gòtic molt primitiu importat, directament, de l'ile de France.

El castell va ser una de les possessions cristianes més preuades pels diferents caps musulmans. Però ni Nur-al Din ni Saladí la van poder aconseguir. Finalment, l'any 1271, el sultà egipci Baibar va poder pujar a dalt de la torre de l'homenatge per demostrar la seva victòria.

La vista des del punt més alt és impressionant!!!

Actualment la cultura ha conquerit el Krak i ara és seu d'un festival medieval i de nombrosos concerts.

El dia que el vam visitar era festiu pels siris i el castell estava ple de gent ociosa visitant el fascinant Krak i d'altres que tocaven música i ballaven.

El mosaic de Terra Santa a Madaba

2007-08-23T15:27:00.000+02:00

A mig camí entre el desert jordanès de Wadi Rum i les salades aigües de la Mar Morta trobem el petit i pintoresc poble de Madaba. La vila, a la que vam viure una aventura unpel perillosa que esplicarem més endavant, s’ha fet famosa per l’església ortodoxa de Sant Jordi.

El temple en si no té més interès, a no ser que ens sembli significatiu trobar un temple ortodox el mig de jordània i molt a prop de Palestina. El més important és un mosaic que va aparéixer durant la reconstrucció del s. XIX.

El mosaic, datat del segle VI, és excepcional ja que representa un mapa de Terrasanta i, per extensió, de tot Orient Mitjà des del Líban fins a Egipte. Tot i que molt deteriorat (de Síria no en queda res) per culpa dels picapedrers restauradors, n’ha restat una part molt valuosa que mostra Jerusalem, Jeric o Menfis...

Madaba, a l’època bizantina, va ser un gran centre productor de mosaics. En distribuïen per tota la zona però el de l’església de Sant Jordi és una de les mostres més interessants.

Wadi Rum & Lawrence d'Aràbia

2007-08-23T09:46:00.000+02:00

El paisatge de Wadi Rum és molt inspirador...

Les nòries de Hama

2007-08-21T09:16:00.000+02:00

La ciutat de Hama és famosa entre d'altres motius per les seves nòries d'aigua. En total compta amb 17 nòries en actiu (tot i que algunes no tenen una funcionalitat pràctica sinó turística).

La paraula nòria (sí, si la nostra i la àrab) té el seu origen en el curiós so que emeten en girar. La veritat és que la fusta cruix, produint un so molt característic.

La ciutat no té masses atractius més ja que el seu centre històric va ser bombardejat l'any 1982 per aturar la revolta dels integristes Germans Musulmans. Destrucció total del centre i més de 25.000 morts. Poca broma amb l'exèrcit a Síria.

Gent i paisatges sirians

2007-08-17T11:23:00.000+02:00

Un forn de pa a Maaloula.

Dues dones es miren l'aparador d'una botiga de roba en una zona comercial moderna de Damasc.

Riada de taxis a Alepo.

Treballadors de la construcció descansen al Palau Azem de Damasc.

Un venedor de records turístics a l'entrada de les tombes reials de Palmira.

Un gos reposa sobre les restes de San Simeon.

L'aiguador del basar El Hamidiye de Damasc.

Dos menuts a Palmira.

Les antenes parabòl·liques cobreixen els terrats d'Alepo.

Un motorista circula als entorns d'Aphamea.

Una parella de nuvis a Damasc.

La vall de les tombes i l'esplèndid museu de Palmira

2007-08-15T12:07:00.000+02:00

Molt a prop de Palmira, dins les vies d'accès a la ciutat, trobem la vall de les tombes. Aquí les classes benestants van construir una necròpoli formada per diverses torres i hipogeus.

Vam visitar la tomba d'Elahbel, una impressionant torre que contenia més de 300 nínxols. És la més ben conservada però també la més visitada. Donat la seva alçada també es feia servir que com a torre de vigilància. També vam visitar l'hipogeu dels Tres germans, pero no es podien fer fotos.

L'interior és pràcticament buit, una estructura que permet imaginar la posició dels sarcòfags. Però si realment es vol apreciar el refinament cultural dels palmirencs, cal anar al museu de la ciutat. Aquí es recullen moltes mostres d'escultura funerària (la que falta a les tombes i no està ni a Louvre, ni al British ni a Damasc).

A banda dels grans retrats de grup (superior) on el mort aparecix envoltat dels seus familiars i la seva dona als peus (fet important que el fa diferenciar dels etresco-romans on la dona està a la mateixa alçada del seu espòs) també trobem excel·lents retrats individuals (o de parelles) que ens fan pensar en l'alt nivell artístic dels escultors palmirencs.

També hi ha molts relles del deu del sol Bel o Yarhibol en palmirenc. Sembla, realment, un precedent de l'estàtua de la llibertat!

El temple de bel (Palmira)

2007-08-15T12:03:00.000+02:00

El temple de Bel és l'edifici més espectacular de Palmira. Per sort, és la construcció més ben conservada, va sobreviure al terratrèmol de 1089. La prova és que el comte de Volney explica que, durant la seva estada a Palmira, hi va viure allà ja que era la casa d'uns pastors. Quin luxe!

El temple va ser construit el s. I aC. És un gran complexe dedicat a Bel (o Baal), una divinitat semítica amb múltiples manifestacions (que compta amb un altre magnífic temple a Baalbeck, al líban). A l'època helenística (i, posteriorment, romana) es va vincular a Zeus. Els palmirens l'adoraven com a déu Sol o Yarhibol, així està representat en alguns dels relleus que s'apilonen a l'entrada del temple (entre les ofrenes trobem fruites com la magrana, la pinya de pi i la tòfona, una de les mercaderies més sol·licitades de Palmira)

El complexe recull influències de molts pobles diferents. Per un costat es tracta d'un gran santurari helenístic format per una gran plaça porticada amb una temple situat al centre (no gaire lluny d'alguns fors romans). El temple estava envoltat per un peristil de columnes corínties (afegit ja de l'època augustea). L'entaulament està cobert d'una espècie de merlets babilònics en forma escalada molt característics de la zona (també es poden veure a Petra).

L'entrada al temple es feia per una gran porta adintellada estil assiri, sense frontó. Només un gran marc en forma de porta. La part inferior del dintell d'accès es troba actualment a terra. Si teniu paciència (o càmera) col·loqueu-vos a sota i descobrireu uns preciosos relleus, els més ben conservats del complexe (hi podem veure cavalls, amorets, victòries...)

La cel·la interior va ser convertida, posteriorment, en església bizantina i mesquita.

El temple conté una gran varietat d'escultura en forma de relleu. Normalment s'hi representen escenes d'ofrena o imatges bucòliques (vistes més amunt).

Una ofrena

Un altra.

Aquesta placa del s. II dC ja fa pensar en alguns tics de l'escultura romànica com ara la geometria dels plecs... Es tracta d'unes dones amb el cap cobert.

Molt a prop del temple de Bel trobem un petit teatre, molt restaurat.

Palmira

2007-08-15T09:48:00.001+02:00

Crecían las sombras, y ya sólo distinguían mis miradas con el crepúsculo los blanquecinos fantasmas de columnas y paredes... Infundían en mi ánimo cierto pavor religioso estas yermas soledades, esta apacible noche y esta majestuosa escena: el aspecto de una vasta ciudad desierta, la memoria de los pasados tiempos, la comparación del presente estado, todo enaltecía mi corazón. Sentéme sobre un trozo de columna, y, apoyando el codo en la rodina, reclinando en la mano la cabeza, paseando ora la vista por el desierto, y ora clavándola en las ruinas, me entregué a una honda contemplación.

Volney: Las ruinas de Palmira. Ed. Edaf

La mateixa impressió que es va emportar el Comte de Volney a principis del segle XIX vam tenir nosaltres quan vam arribar cap el tard a les ruines de Palmira, una ciutat que s'aixeca inesperadament en un oasis enmig del desert i que va brillar amb tot el seu esplendor sota el regnat de la reina Zenobia.

Un gran arc commemoratiu dona entrada a la gran columnata. Palmira era el punt d'intersecció de moltes rutes comercials, una parada clau ja que posseïa aigua enmig d'un gran desert. No sembla gaire difícil imaginar-se els seus carrers plens de botigues i mercaders de tot arreu.

Palmira (actualment coneguda amb el nom de Tadmor) ja és anomenada al segle XVIII abans de Crist, però la seva prosperitat va arribar al s. I aC, moment en que es converteix en una parada clau en la direcció cap el Golf Pèrsic o la Mar Mediterrània. Va ser molt cobejada per l'emperador August i conquerida per Tiberi, el seu fill.

El regnat de Zenobia va ser un dels més fructífers de la ciutat (finals s. III dC). Aquesta valenta reina va conquerir totes les ciutats importants de la zona (Tigris/Eufrates, Antioquia...) arribant a les portes d'Egipte. Durant un temps va suposar un problema per l'emperador Aurelià ja que dominava gran part de l'imperi de l'est.

La decadència va arribar durant el període bizantí, on la ciutat va restar progressivament abandonada. El 1089 va ser destruïda per un terratrèmol.

Palmira va ser rescatada arqueològicament al segle XVIIIdC. Actualment està habitada per uns pocs centenars de turistes al dia.

Volney, un altre cop:

Con frecuencia encontraba monumentos antiguos: fortalezas, palacios y templos destrozados; acueductos, columnas y sepulcros derruidos; y este espectáculo arrastraba mi alma a la meditación de los pasados tiempos, suscitando solemnes y profundos pensamientos en mi corazón.

El millor lloc per fer-se una idea de la immensitat de la ciutat és pujar a la ciutadella àrab i contemplar les seves vistes:

Lawrence d'Aràbia

2007-07-19T11:18:00.000+02:00

A Jordània visitarem el desert del Wadi Rum, famós entre d'altres motius perquè va ser escenari de la rebel·lió dels àrabs en la qual tan i va tenir a veure Lawrence d'Arabia.

Per posar-nos al dia amb el personatge, a banda de recuperar la famosa pel·lícula de David Lean que relata aquest episodi, també hem recorregut a la biografia que va escriure Robert Graves, que va ser amic personal de Lawrence. El llibre es titula Lwarence y los árabes.

En aquest enllaç hi podeu llegir una interessant referència.

Síria al Viajero

2007-07-18T14:42:00.000+02:00

Hem trobat al suplement el Viajero, d'El País, un especial interessant sobre Síria que podeu consultar aquí, i que inclou reportatges sobre Damasc, Aleppo i Appamea.

Apamea

2007-07-16T14:33:00.000+02:00

Una de les parades previstes en el nostre circuit és la de les restes de la ciutat Apamea, a cinquantra quilòmetres de Hama, a Síria. Es tracta d'una ciutat fundada pels Seleucides sobre el 300 dC que en el seu moment de màxim esplendor, en època romana, va arribar a tenir fins a 500.000 habitants.

El flamant nou ministre de cultura, César Antonio Molina, en parlava dissabte dia 14 en el suplement del Viajero del País. Podeu llegir l'article aquí.

Petra

2007-06-30T14:01:00.001+02:00

Fins fa poques setmanes, una raó de pes per visitar Petra a banda dels motius estètics evidents, és que surt a Indiana Jones y la última cruzada. Però ara Petra ha sortit escollida com una de les Set Noves Meravelles del món mundial, cosa que li fa pujar el "caché" a la visita.

Aquí més informació sobre les Set Noves Meravelles, una iniciativa del suís Bernard Webber, fundador de la New Open World Corporation (NOWC), i que no han acabat de convèncer a la Unesco, que com sabeu és l'organisme que s'encarrega de la conservació del patrimoni a nivell mundial.

Baklava Tour

2007-06-30T13:54:00.000+02:00

Baklava (de l'àrab, بفلاوة baqlawa), és un pastís elaborat amb una pasta de nous triturades, distribuïda en làmines de pasta de full i banyat en almívar o xarop de mel. N'existeixen diverses varietats amb pistatxos, llavors de sèsam, rosella i altres grans. Es pot trobar amb diferents noms a la gastronomia d'Orient Mitjà, del Subcontinent Indi i dels Balcans.

Hem decidit batejar amb el nom d'aquests deliciosos pastissets l'especial vacances d'estiu 2007 de l'Espai Isidor, que després de relatar on line les experiències a Japó i als Estats Units, aquest any es proposa narrar la travessa dels deserts de Síria i Jordania a la recerca dels millors baklaves de l'Orient Mitjà.